Mari Carmen Vidal i Jesús Gras, tercera i segon de la candidatura de Compromís x Potries, mentre esperen que vaja arribant la resta de la gent a la Casa Fosca, per fer-se fotos junts, asseguts als bancs de fusta, comenten el motius que els han fet donar un pas endavant a la candidatura.
Mari: “Des del primer moment m’ha impressionat la capacitat de treball en equip de les persones que formem la candidatura, l’energia que genera totes les ments posades alhora a treballar i la facilitat d’arribar a acords entre nosaltres. I m’ha donat la seguretat que necessitava per poder donar aquest pas tan important.”
Jesús: “La veritat es que sempre ha sigut aixina, jo sempre m’he considerat part del grup Compromís a Potries, sempre he estat donant suport a la gent que anava per davant, però ha arribat el moment de donar la cara i fer el relleu i malgrat tots els problemes personals que ens va a provocar, tenim que donar la cara i fer suport”.
Mari: “Sí, a més els temps canvien, i igual que a l’escola –és mestra de professió- ens hem d’adaptar als nous temps i hem de treballar per que siga que creativa i vivencial, no allunyada i abstracta; el mateix hem de fer al poble. Necessitem un poble que considere a totes aquelles persones que es mouen per internet i les xarxes socials, però sense descuidar els canals de tota la vida. Que s’actualitze i que mantinga els bons fets que han existit fins avui en dia.”
De fons s’escolta les rialles de la resta de persones que conformen Compromís, i a Juanfer dir: “Va que arribeu tard!!!”.
Jesús: “Efectivament eixe és el gran repte de qui tinga la responsabilitat de fer endavant el poble, i pense que la gent que estem en este grup, tenim les característiques adequades: el saber escoltar, la paciència i el diàleg, ens agrada fer sentir a la gent del voltant que estiga agust, que hi haja un bon “rollet” i també alegria” – diu amb un somriure-.
“No obstant –continua Jesús– la nova gent, que ara ens posem en primera línea, també hem d’aportar un punt de vista diferent, ajudar a una major cohesió encara amb el grup i amb el poble, amb resolució i sent pràctics.”
Mari: “Jo crec que som gent que fem les coses amb vocació i decisió. Quan es treballa amb persones i per a les persones no s’ha de perdre mai de vista que allò important és l’altre, no un mateix. Cadascú aportem les nostre vivències personals i professionals. En el meu cas, crec que puc ajudar a formar un poble integral i integrador. Crear un projecte que naixca del poble, que no siga imposat; que siga creatiu i que siga proper a totes les persones; ja que el nostre camí es aportar i ajudar en tot als nostres veïns i veïnes.”
Tan Jesús com Mari, son persones que han hagut de lluitar pels seus projectes vitals i professionals, amb una capacitat incasable d’aprendre, gens conformistes i molt lluitadors, amb una gran capacitat de reinventar-se cada dia, per això comparteixen el seu projecte de futur per al poble: “Lluitar per a que qui viu ací – comenta Jesús– puga fer-ho amb tota la tranquil·litat possible, amb tots els serveis que es mereixen i que no es perda la identitat de poble que ens fa diferents a molts pobles del voltant”.
“I sense perdre el punt de mira, i aprendre del nostre poble –conclou Mari-. per poder-nos ajudar-nos conjuntament i avançar i fer junts el camí. Perquè sols hi ha una fórmula màgica… JUNTS, FEM POBLE.”
S’apropa Assumpta, des del pont de fusta, damunt la sèquia comuna de Gandia-Oliva: “Xiquetes i xiquets!!! Ala, ja estem tots, anem per feina…!!!” .
“Eeeehh! I si ens fem un selfie???, -dius Jesús– ja,ja,ja,ja,ja,ja”.