CONVERSES ENTRE CANDIDATS: JUANFER I DAMIÀ.

Al jardí de casa, a la plaça, Damià, alicates en mà, va retallant algunes fulles seques de les plantes, que al més d’abril, amb la primavera, van començant a florir:

“Buenassss!!!” -S’escolta a la porta de ferro a Juanfer“Com va? Sempre enfeinat…”

Damià: “Eiii! Mira, almenys em despeje. No havíem quedat a les 7?” – referint-se a la reunió de treball que el grup de Compromís x Potries té a les 7 a casa Adela – “Vols un cafenet?”

Juanfer: “Eiiiii?, Això sempre ve bé…!” .    “Sí, hem quedat a les 7; però con teniu un ratet he passat a fer un barret”.

Juanfer Monzó, actual Alcalde de Potries, i Damià Oliver, antecessor en el càrrec, no és estrany que queden de tant en tant, i comenten coses de l’Ajuntament, del poble en general, i a nivell personal. Son amics des de ben jovenets i han compartit molts projectes i aventures junts.

Servit el café i tallat de rigor, Damià comenta: “La veritat es que, jo estava ja bastant desmotivat, perquè no veia clar que la gent tinguera ganes de dur endavant el projecte, però amb l’entrada de la nova gent que forma part del grup, s’ha produït una explosió d’iniciativa, d’ idees i de ganes, que m’han fet tornat  la il·lusió, dona goig dedicar-li temps a les reunions”.

Juanfer: “Aiii!!! Desmotivat? Tu saps la legislatura que he hagut de passar? Lo difícil que és tirar endavant el poble, amb pocs recursos, i veient que la gent necessita el suport de l’Ajuntament i no poder fer massa coses?”.

“Si, Juanfer, ho sé perfectament. Ho he viscut en primera persona –s’apresura a contestar-li Damià- . Però mira, has d’estar ben satisfet. En esta legislatura com tu dius, s’han reduït els recursos, i a més has tingut que navegar amb un deute de la Generalitat a l’Ajuntament de més de 450.000€, i a pesar d’això has sigut capaç de mantenir els serveis bàsics, pagar als proveïdors en temps i forma, i anar minorant el nivell d’endeutament. No se pot fer millor; agrade més o menys, que li facen una miradeta a com estan pel voltant.”

Juanfer: “Sí, hem fet el que en este moment era necessari, i quants viatges a València m’han costat aconseguir que ens pagaren els que ens devien! Però ja està, ho hem tret endavant. Amb valentia, com diu la Mónica…! Jajajajaa.” –Refreint-se a Mònica Oltra- .

“De veritat –continua Juanferque em resulta molt gratificant veure que, a pesar de tot el que hem hagut de passar, la gent continua apostant pel projecte, i es molt il·lusionador veure que s’agraeixen els teus esforços, es reconeix el teu treball, i la millor forma de reconèixer-lo és apostar per millorar-lo.”

Damià: “Has treballat ben dur per aconseguir que qui vinguera darrere tinguera una situació bona per a començar a explotar totes les infraestructures que hem deixat fetes; millor dit, que tu has deixat. Sense problemes econòmics, i amb dinerets al banc…. I és bonic veure que la teua pròpia gent, reconeix i vol seguir el teu projecte.”

Juanfer: “Bueno!!! Millorant-lo, perquè es bo que la sang nova aporte noves visions per fer les coses d’una manera diferent i millor. I pel que veig a les reunions, este nou projecte del grup, aporta moltes novetats i moltes coses que m’agraden. I està claríssim que la implicació del grup permetrà tirar les idees endavant, de ben segur. Son tantes les ganes que desprenen!!! Contagia….”.

Damià:  “Efectivament, nosaltres ja hem fet la nostra feina i hem cobert les nostres etapes; no obstant tanta il·lusió i força, ens fa reactivar-nos. Però ara els toca a elles i a ells fer la seua, nosaltres estarem ahi:  aconsellarem, ajudarem, aportarem les nostres experiències i vivències, però en un segon plànol. Juanfer…com sempre! Com tu dius: agafarem la granera i el recollidor…jajajjajajajjajaja”

En eixe moment passen Mari Carmen i Assumpta per la plaça, travessant cap al lloc de reunió acordat…

Juanfer: (a crits): “Les candidates més guapes del País!!!! Espereu que anem amb vosaltres…”

“Sí, sí, amb vosaltres a la fi del món! Jajajajajajaja. Ala, anem cap allà que després ens toquen les 10 tots els dies. A veure si ja estem tots; Sergi al final, participarà per skipe,…” -conclou Damià, eixit del pati i tancant la porta de l’enreixat- …

Arxivat en: General

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *