Assumpta Domínguez encapçala la candidatura que Compromís per Potries presenta a les properes eleccions municipals de maig. És per primera vegada candidata a l’alcaldia de l’Ajuntament, tot i que com ella mateixa diu als i les acompanyants de taula, prenent el cafè, com cada matí al bar del poble:
“Jo sóc una més, i no és una frase feta. Crec que puc sumar a un projecte renovat i renovador sense prescindir de l’experiència dels anys de govern, i que combina la capacitat de gestió ja demostrada amb la joventut de les noves incorporacions. Sóc la candidata a l’alcaldia perquè hem de seguir les directrius de la Llei de Règim Local, però la meua visió del municipalisme és obert, actiu i participatiu; de baix cap a dalt”.
Aquesta afirmació és prova clara de la seua vocació per la gestió col·lectiva, i per la seua dilatada trajectòria en aquesta forma de fer poble:
“Al llarg de la meua vida –comenta- sempre he estat lligada en major o menor mesura als moviments associatius del poble. Des dels temps de la meua adolescència en què un bon grup de gent integraren la Casa Clara, un espai de dinamització cultural local, fins les confraries de festes, l’associació artísticomusical Sant Blai de Potries o les AMPEs de l’escoleta El Solet i de l’escola CRA Montdúver-Safor, sempre he format part de col·lectius que han treballat per fer realitat diferents projectes. L’última aventura sota les sigles de l’Associació de titelles SBT que porta treballant ja dos temporades en la representació i difusió de la història del patró del poble.”
Però i perquè ara?, és una pregunta que tothom es fa i a la que Assumpta li dóna una resposta clara:
“Moltes de les persones que hem conformat aquestes entitats, anys després continuàrem els nostres estudis a València i allà seguíem pendents de la realitat del poble, de les seues necessitats i mancances. Lluny de casa però sense perdre el contacte es prodigaven els debats sobre el present i el futur del municipi. Després d’anys d’exercir la meua professió de periodista ací i allà torne de nou a casa i crec que és l’hora d’adoptar certs compromisos amb els meus veïns i veïnes. Al cap i a la fi, una organització política no és més que una associació on conflueixen il·lusions i idees en comú.”
Assumpta fa referència als debats que els que coincidiren amb ella a València, quan estudiaven la carrera, es produïen, hui al pis d’una, demà al pis d’altre, on sempre hi havia una bona estona per parlar sobre projectes per al poble: la ràdio, el cinema… Un gust per la paraula que no ha deixat de tenir, i que marca el seu tarannà dialogant:
“Sóc una ferma defensora –diu ella- de la paraula i del debat per a arribar al consens, però d’un debat sense estridències, tranquil i sempre en positiu. El diàleg és més necessari que mai per avançar en una època difícil, de convulsió política, de canvi de cicle que hem d’afrontar serenament per amb determinació”.
Tot i que ha treballat de valent en aquells projectes on se l’ha sol·licitat, mai s’ha identificat clarament amb cap força política, ni a nivell local, ni a nivell general. Ha mostrat sempre una voluntat col·laboradora, des de la independència, un tret que de ben segur ha marcat la seua professionalitat periodística, no obstant:
“Sempre he estat identificada amb el ideari progressista – assevera Assumpta-, amb la defensa dels serveis públics, amb l’estima cap a la nostra llengua que ens dignifica com a poble, amb la cultura dels valencians…i sobre tot amb l’estima cap al meu poble. Compromís per Potries representa eixos valors que m’identifiquen”.
No obstant, continua fent valdre la seua independència ideològica, tot i que:
“La Il·lusió, la responsabilitat i les ganes de treballar…,” li han fet donar un pas endavant. “Pense que tots som necessaris, els que estem i els que vindran, estic convençuda que Compromís per Potries és un grup obert on tots tenim cabuda”.
És la justificació que esgrimeix per a acceptar coordinar un grup de treball, renovat i més ample, i amb noves idees i il·lusions:
“Espere que sapiguem respondre a les expectatives d’aquells veïns i veïnes que confien en nosaltres, en un grup de persones cohesionat i sobre tot il·lusionat; perquè al cap i a la fi, la política es fonamenta bàsicament en la confiança. Confiança per a resoldre els problemes i necessitats presents, però també que siguem capaços de dissenyar entre tots els poble que volem per al futur. Una tasca que, al meu parer, deuríem fer entre tots.”
Conclou Assumpta apurant el cafè, en la taula plena del bar on ha compartit, com cada dia, xerrada amb les persones, el veïnat que ha volgut compartir-la…